Resultats de la cerca

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872

Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de …

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Establert d’infant a València, fou deixeble del seu oncle Joan Pérez i Castiel Autor de les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa i de Campanar, a València Amb el seu oncle féu l’església de Xelva i l’edifici de Sant Pius V a València Treballà també a Foios i a Requena El seu fill Joan Baptista Mínguez València 1715 — 1787 estudià matemàtiques a València i residí un quant temps a Madrid, on fou delineant del Palacio Real El 1775 esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València

Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època…

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…