Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alonso Cano
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i arquitecte barroc.
Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
pròtir
Arquitectura
Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri.
Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia catedral d’Ečmiadzin s V A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile s VIII Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels s XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante Fora d’Itàlia amb prou feines tingué…
refetor
Josep Puighermanal (CC BY-NC 2.0)
Arquitectura
Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a l’església,…
arc toral
Arquitectura
Arc disposat en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau i que, en les voltes de canó, es purament un reforç de la volta.
També, cadascun dels quatre arcs que sostenen una cupula per mitjà de petxines o trompes
volta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
lluneta
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Volta en forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.
art cistercenc
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
Leon Battista Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau…
Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,