Resultats de la cerca

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…

Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i des del 2002…

Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la reivindicació de l’…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després a La Vanguardia Amb…

Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua”…

Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les reconstruccions del…

Titulat el 1969 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo En 1983-88 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i en 1997-2003 a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i ha estat també professor invitat en diverses universitats Dels seus projectes sobresurten un bloc d’habitatges a Berga 1977 el Centre d’Assistència Primària de Ripollet 1985 la Biblioteca de Vila-seca 1986 la biblioteca i els departaments de l’Escola d’Enginyers…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…