Resultats de la cerca

Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental

Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres

Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École des Beaux-…

Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la…

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística…

Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…