Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a…
trifori
Arquitectura
Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d’una església que donen a l’interior.
Caigut en desús el matroneu, hom continua usant el trifori al llarg de la nau com a element decoratiu
presbiteri
Arquitectura
Cristianisme
Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau
transsepte
Planta de creu llatina
creuer
Planta de creu llatina
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
santuari
claristori
Arquitectura
Últim pis de la nau d’una catedral gòtica ocupat gairebé íntegrament per finestrals.
creuer
Interior del cimbori del creuer, del monestir de Vallbona de les Monges
Fototeca.cat
Arquitectura
Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.