Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…
qubba
Arquitectura
Cúpula, edifici amb volta.
Molt usat generalment per a indicar la tomba d’algun santó de l’islam Anomenada també walî a l’Orient mitjà, morabit marabut al Magrib, shāh zāde o imām zāde a Pèrsia i gūr a l’Índia, és un edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula A l’interior, la sepultura és coberta per un cenotafi de fusta revestit de draperies precioses Lloc de pelegrinatge, és adornada amb nombrosos exvots i ciris
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…
Màrius Gifreda i Morros
Literatura catalana
Arquitectura
Arquitecte, escriptor i crític.
Fou crític teatral de la revista Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes 1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces…
,
torre
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc, a causa de…
pagoda
Pagoda de Nyatapola, al Nepal
© X. Pintanel
Arquitectura
Budisme
Monument sagrat del budisme.
El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la…
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per dos tors…
Exposició Mundial de Lisboa
Logotip de l’Expo'98
Història
Arquitectura
Exposició Mundial celebrada a Lisboa entre el 22 de maig i el 30 de setembre de 1998.
La convocatòria commemorà els 500 anys de l’arribada del navegant portuguès Vasco da Gama a l’Índia L’Exposició respongué a la temàtica de Els oceans, un patrimoni pel futur recolzada en la declaració de les Nacions Unides de convertir el 1998 en Any Internacional dels Oceans La mostra presentà els béns dels oceans des dels vessants científic, ecològic, lúdic i artístic i convidà la comunitat internacional a fer una reflexió sobre la importància de la seva conservació El total de participants fou de 151 països, 9 organitzacions internacionals i 8 organitzacions nacionals Ubicada a la zona…
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la…