Resultats de la cerca

El seu estudi fotogràfic Elvira de Munic 1896-98, destruït ha estat considerat com una de les peces principals del Modernisme a Alemanya Unes altres obres seves foren el Sanatorium Föhr 1901 i el Bundestheater 1901 de Berlín Com a moblista seguí Obrist amb menys subtilitat Fou director de l’acadèmia de Breslau

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…

Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces…

És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922…

Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és una de les…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…