Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josep Ribas i González
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià l’any 1957 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i es doctorà l’any 1962 En els inicis de la seva trajectòria formà part del Grup R , d’intellectuals i arquitectes L’any que es llicencià fundà conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l’estudi AGR, el projecte més notable del qual fou la Torre Colom de Barcelona de 110 m 1965-75 i 22 plantes, el primer gratacel de Barcelona Altres projectes amb el mateix equip foren el garatge Catedral a Barcelona 1957, actualment enderrocat, els mercats de La Mercè 1961 i de Felip II 1967-69, a Barcelona,…
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…
Josep Majó i Ribas
Arquitectura
Arquitecte modernista, titulat el 1893.
Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de La Vanguardia 1903 de Barcelona, i algun panteó al Cementiri Nou barceloní
Josep Maria Ribas i Casas
Arquitectura
Arquitecte.
El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942
Manuel Almeda i Esteva
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…
Rosa Barba i Casanovas
Arquitectura
Arquitecta.
Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de Paisatgisme…
Josep Maria Pujol i de Barberà
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins…
Arquitectura 2018
Arquitectura
Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…