Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Apol·lodor de Damasc
Arquitectura
Arquitecte que bastí el fòrum de Marc Ulpi Trajà
, a Roma.
Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…
quiosc

Quiosc de Trajà de l’illa de Philae (actual illa d’Agilkia), a Egipte
josep salvia i boté (CC BY-ND 2.0)
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Cordiani, arquitecte italià.
Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…