Resultats de la cerca

Presenta una mena de desafiament entre un que balla davant aurresku i un altre que balla al seu darrere atzesku Molt generalitzat a Biscaia i Guipúscoa

La seva estructura consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i immiscible amb aigua, que bull a 84°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per calefacció del succinat disòdic amb trisulfur de difòsfor Dóna reaccions de substitució electròfila en la posició α, i s’hidrogena amb facilitat És més reactiu que el benzè, el qual acompanya sempre com a impuresa en la natura i del qual pot ésser separat per sulfonació en fred És emprat en síntesi orgànica

Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre el…

Apareguda en un principi al s XIX al Perú i a Xile on ha arribat a assolir el caràcter de ball nacional, es difongué posteriorment al Paraguay, Bolívia i l’Argentina

L’emissió de llum es manifesta com a conseqüència de la desactivació de la molècula excitada fins a l’estat fonamental Un procés químic que sol originar quimioluminescència és la descomposició tèrmica de peròxids cíclics

Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és…

El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…

Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…