Resultats de la cerca

Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides

La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats

L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina

Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…

N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les…

Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició…

El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita

La precipitació d’un compost a partir d’una solució pot ésser aconseguida per diversos mètodes, tant físics com químics Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament, els quals poden conduir a una sobresaturació solubilitat Entre els mètodes químics, el més emprat és l’addició d’un reactiu dit precipitant , el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el medi considerat, o bé variant la polaritat d’aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades condicions de precipitació Un altre…