Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius…
principi de Le Chatelier
Química
Principi segons el qual, en un sistema químic en equilibri sotmès a circumstàncies exògenes pertorbadores (com variació de la pressió, de la temperatura, etc), l’equilibri tendeix a desplaçar-se en el sentit de contrarestar l’acció produïda.
Aquest principi, anomenat també llei del desplaçament de l’equilibri , fou enunciat independentment per Le Chatelier i F Braun, i és d’una gran importància en el camp de la fisicoquímica i en l’estudi dels desequilibris de fases i de les reaccions químiques
dilució límit
Química
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.
Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
cromatograma
Química
Figura que resulta d’una cromatografia.
En la cromatografia sobre paper o capa fina és constituït per les taques de cada component fetes visibles per revelatge o per exposició a la llum ultraviolada en el cas de la cromatografia de gasos rep aquest nom la gràfica produïda pel cromatògraf corba d’elució , l’estudi de la qual permet d’identificar-ne els components
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
nombre de coordinació
Química
En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.
En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts