Resultats de la cerca

La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot i això té…

Presenten estructura de xarxa i tenen poques aplicacions a causa d’ésser molt fràgils

Hom el pot determinar a partir de mesures cristallogràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristallina i l’aresta de la cella elemental

 Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers

D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa

Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat

És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels

L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a músculs…

Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè…