Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
etilbenzè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en les fraccions de destil·lació del petroli.
És un líquid incolor que bull a 136,2°C i és el producte de base per a l’obtenció de l’estirè Industrialment, hom l’obté per alquilació del benzè amb etilè 90% i per destillació de la fracció xilènica, resultant del reforming catalític 10% L’alquilació reacció de Friedel-Crafts és feta a pressió moderada i en condicions totalment anhidres en presència d’un catalitzador àcid triclorur d’alumini o àcid fosfòric i d’un gran excés de benzè, per a evitar la formació de productes de polialquilació La separació, per destillació, de l’etilbenzè de la fracció xilènica necessita una…
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de…
àcid adípic
Química
Sòlid cristal·lí, de color blanc, que es fon a 152°C, soluble en alcohol i acetona, lleugerament soluble en aigua.
És preparat industrialment oxidant en fase líquida, als voltants de 80°C, la barreja de ciclohexanol i ciclohexanona provinent de l’oxidació del ciclohexà L’oxidació pot ésser feta amb àcid nítric diluït catalitzador a base de coure i vanadi o amb aire àcid acètic com a diluent, acetals de manganès i de coure com a catalitzadors La principal utilització de l’àcid adípic és en la fabricació del niló 66, de manera directa per a obtenir l’adipat d’hexametilendiamina i també de vegades indirectament per a obtenir la diamina passant per l’adiponitril Altres aplicacions són la…
Nobel de química als «punts quàntics»
Química
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l'Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres coses» Per…
paper
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de derivats clorats…
macromolècula
Química
Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…
antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
llit filtrant
Química
Tecnologia
Preparació feta amb una matèria fibrosa i resistent, com la llana de vidre, l’asbest i d’altres, perquè actuï com a filtre.
extracció
Química
Procés de transferència de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.
Una operació d’extracció consta de dues etapes en primer lloc, cal posar en contacte íntim el dissolvent amb el material a extreure, i després separar, per decantació o sedimentació, les dues fases resultants En el cas ideal, quan aquestes són dues fases líquides diluïdes que assoleixen l’estat d’equilibri, compleixen la llei de distribució de Nernst L' extracció simple consisteix a posar en contacte d’un sol cop el material a extreure amb el dissolvent en el laboratori hom la fa en embuts de decantació Molt més eficaç és l' extracció múltiple , que consisteix a tractar successivament aquell…