Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
acer patinable
Química
Acer d’aliatge feble amb addició de crom, níquel i coure que, en contacte amb l’aire, es recobreix d’una pàtina de rovell que el fa resistent a la corrosió.
Aquesta pàtina es forma de manera natural quan l’acer s’exposa a l’aire lliure canvia de color progressivament, del taronja al marró, i s’estabilitza al cap de dos o tres anys
absortància
Química
Nom que rep generalment el coeficient d’absorció quan és referit a l’àmbit de la construcció i, principalment, al càlcul d’instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar.
Representa la relació entre la potència radiant absorbida per un material o per un sistema i la potència radiant que hi incideix
livermori
Química
Element químic de nombre atòmic 116.
És un element artificial que no es troba a la natura i s’obtingué per primera vegada l’any 2000, per la collaboració d’investigadors de l’Institut Conjunt per a la Recerca Nuclear de Dubna Rússia i el Laboratori Nacional Lawrence de Livermore Califòrnia, dirigits per Ken Moody i Yuri Oganessian Se sintetitzà per bombardeig d’àtoms de 248 Cf amb àtoms de 48 Ca Se n'han aconseguit quantitats molt petites, per la qual cosa les seves propietats físiques i químiques només es poden deduir a partir de la seva localització en la taula periòdica Hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura…
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels metalls nobles,…
nanoescuma
Química
Forma al·lotròpica del carboni formada per una xarxa tridimensional d’àtoms.
La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot i això té…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats entre els…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…
disulfit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid disulfurós, H2S2O5
.
Tenen caràcter reductor i activitat antibacteriana i antifúngica, per la qual cosa s’han fet servir com a additius alimentaris El disulfit de potassi, K 2 S 2 O 5 , és un sòlid cristallí blanc que es descompon quan s’escalfa i produeix vapors tòxics El disulfit de sodi, Na 2 S 2 O 5 , és un sòlid blanc d’olor característica que es fa servir en la indústria del cuir, en fotografia, en síntesi química i en la producció de fàrmacs
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques No obstant…
clorobutà
Química
Compost químic que s’obté per l’addició d’un àtom de clor sobre l’estructura del butà.
Té dos isòmers, l’1-clorobutà, CH 2 ClCH 2 CH 2 CH 3 , i el 2-clorobutà, CH 3 CHClCH2CH 3 El primer és un líquid incolor amb el punt de fusió a -123ºC i el d’ebullició a 72ºC El 2-clorobutà és un líquid incolor amb punt d’ebullició a 68ºC Tots dos són inflamables, reaccionen violentament amb oxidants forts i poden arribar a explotar són insolubles en aigua i es fan servir com a dissolvents