Resultats de la cerca

El seu punt d’ebullició és de -89°C, i el de fusió, de - 172°C És el segon membre de la sèrie dels alcans, i les seves propietats i comportament generals responen a les d’aquells composts alcà La barrera rotacional de l’età és de 2,8 kcal/mol conformació 2 2 La calor de combustió és de 368,4 kcal/mol És emprat en la manufactura dels seus derivats clorats i com a combustible

Hom l’obté per calcinació del seu hidròxid o del seu nitrat

És emprat com a sedatiu i antiepilèptic

El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…

El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en el procés i…

Una reacció d’aquest tipus és constituïda per l’addició cis com és la hidrogenació catalítica o trans addició d’halògens als dobles enllaços