Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats …
alcoholat
Farmàcia
Química
Cada un dels medicaments o líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, generalment d’origen vegetal.
Els alcoholats són preparats, bé destillant alcohol amb les substàncies aromàtiques, bé per simple dissolució en alcohol del principi actiu volàtil, i són anomenats simples o compostos segons que siguin obtinguts a partir d’una sola substància o de diverses El grau de l’alcohol utilitzat varia segons les receptes
nitrobenzaldehid
Química
Cadascun dels tres composts isòmers constituïts per un anell benzènic substituït alhora per un grup nitro i un grup formil.
El més important és el 3-nitrobenzaldehid, sòlid cristallí groguenc que es fon a 58°C Hom l’obté per nitració directa del benzaldehid, i és emprat com a intermediari de síntesi, inhibidor de la corrosió, antioxidant i repellent d’insectes
llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
alundum
Química
Marca registrada de materials refractaris i abrasius, constituïts essencialment per alúmina fosa, obtinguts per fusió de la bauxita al forn elèctric.
Són remarcables per llur resistència a la temperatura es fonen a 2 000-2 050°C i als àcids i àlcalis Són emprats com a aïllants elèctrics i per a forns, gresols, mufles, etc
sesquiterpè
Química
Denominació genèrica del grup de terpens constituïts formalment per tres restes d’isoprè, cada molècula dels quals conté, doncs, quinze àtoms de carboni.
lletada
Química
Nom genèric de diferents líquids o pastes molt clares, de color blanquinós, constituïts per aigua que duu en dissolució composts inorgànics (òxids, sals, etc).
catalitzadors alfin
Química
Iniciadors de polimerització d’olefines (etilè, propilè, butens, etc) constituïts per mescles de composts organometàl·lics alquil-metall alcalí i d’alcòxids i sals de metalls alcalins.
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…