Resultats de la cerca

D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als àcids…

Els tioaldehids, que poden preparar-se a partir d’un aldehid per tractament amb sulfur d’hidrogen, en presència d’àcid clorhídric, són composts molt inestables que es polimeritzen amb una gran facilitat

Els tioacetals derivats del formaldehid tenen aplicació en la síntesi d’aldehids i cetones inversió de reactivitat Són composts estables al medi bàsic i a partir d’ells hom pot regenerar el compost carbonílic originari per tractament amb sals de mercuri II D’altra banda, són susceptibles de reducció als corresponents hidrocarburs per acció del níquel Raney

Es presenta en forma de pólvores blanques, solubles en èter i insolubles en aigua, que es fonen a 253°C És emprat en medicina i com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 9,3 incolor i pH 10,5 blau

És un sòlid cristallí incolor d’olor aromàtica, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 52°C i bull a 233°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per alquilació de Friedel-Crafts del m -cresol És emprat en medicina com a nematicida i antisèptic aigua timolada, en perfumeria, com a antioxidant i aromatitzant i per a la preparació del seus derivats

És un sòlid cristallí d’olor picant i elevada toxicitat, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 65°C i bull a 199°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l’àcid angèlic És emprat en medicina

És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines

És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià