Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
bromostirè
Química
Derivat bromat de l’estirè emprat en productes barats de perfumeria, per la seva olor de jacint, en substitució de l’aldehid fenilacètic.
transposició pinacolínica
Química
Reacció que consisteix en la transformació d’un 1,2-diol en un aldehid o cetona per tractament amb àcid, d’acord amb l’esquema:
.
Aquest procés ocorre amb migració d’un grup alquil, aril o hidrogen i amb eliminació d’aigua El nom deriva del procés de transformació del pinacol en pinacolona
condensació de Darzens
Química
Reacció de formació d’un èster α,β-epoxi per condensació d’un aldehid o una cetona amb un èster α-halogenat segons la reacció
.
També es anomenada reacció de condensació d’èsters glícids Fou donada a conèixer per GA Darzens el 1940
hidrazona
Química
Nom genèric dels composts resultants de la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup NH 2
de la hidrazina, segons les reaccions
.
Les hidrazones són sòlids cristallins poc solubles i difícilment hidrolitzables
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
oxima
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen el grup C=N-OH, obtinguts per condensació d’un aldehid o d’una cetona amb la hidroxilamina en un medi aquós o alcohòlic:
.
Hom pot també obtenir-les per reacció de l’àcid nitrós amb substàncies que contenen grups metilè activats Les oximes derivades d’aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria geomètrica, i existeixen en dues formes, anomenades sin i anti , de propietats ben diferenciades Les oximes, que són generalment sòlides, són emprades en la purificació i la caracterització de composts carbonílics, atesa la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a intermediàries de síntesi La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, emprada en la…
reducció de Wolff-Kishner
Química
Procediment per a la reducció en medi bàsic de grups carbonil d’aldehid o cetona a grups metilè, descobert independentment per Kishner, l’any 1911, i per Wolff, l’any 1912.
Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C
aldo-
Química
Prefix utilitzat ocasionalment per a denotar que un compost prové d’un aldehid (ex.: aldoxima), té una estructura pseudoaldehídica (ex.: aldohexosa), o conté en la seva molècula un grup aldehídic (ex.: aldosterona).
benzaldehid
Reaccions típiques del benzaldehid
©
Química
Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues
, pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i que hom el troba entre els productes d’hidròlisi de l’ amigdalina
.
És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat com a intermediari en la…
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’olefina E , mentre…