Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
canadina
Canadina
©
Química
Alcaloide present en les arrels de la Hydrastis canadensis
, que pertany al grup de la berberina, de la qual deriva per hidrogenació del nucli piridínic que aquella posseeix quan és en forma de base d’imoni.
Existeix en dues formes estereoisòmeres, de les quals la natural és la levogira Aquesta té el punt de fusió a 135ºC Actua com a paralitzant del sistema nerviós central
campir
Química
Pintar amb color uniforme una superfície llisa que pot ésser el fons d’un quadre, un sostre, una paret, etc.
càmfora
Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
camfè
Camfè
Química
Terpè que en la seva forma levogira es troba en els olis essencials de llimona i valeriana, i en les trementines franceses i americanes; la forma dextrogira és present en els olis de romaní, d’espígol i de ginebre.
És emprat en l’obtenció de la càmfora sintètica Té el punt de fusió entre 51-52ºC i el d’ebullició entre 158,5-159,5ºC
camfà
Química
Hidrocarbur terpènic del grup de la càmfora.
És obtingut per reducció del clorur de bornil
calomelans
Mineralogia i petrografia
Química
Clorur mercurós, Hg2Cl2.
Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs
calcogen
Química
Nom genèric dels quatre primers elements del sisè grup de la taula periòdica, és a dir, de l’oxigen (O), del sofre (S), del seleni (Se) i del tel·luri (Te).
Són elements no metàllics de caràcter oxidant que formen òxids àcids
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una…