Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
ditionit de sodi
Química
Pólvores cristal·lines grisenques, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que es fonen a 55°C.
Hom l’obté per tractament amb zinc de solucions d’hidrogenosulfit de sodi Pel seu caràcter reductor, troba aplicació com a blanquejant
dicromat de sodi
Química
Cristalls vermells, molt solubles en l’aigua, que es fonen a 357°C.
Forma un dihidrat, molt estable, que és la forma comercial i es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté a partir de la cromita per torrefacció alcalina i posterior lixiviació És emprat com a oxidant, inhibidor de la corrosió, en la preparació de pigments i com a producte de partida per a altres composts del crom
clorur de sodi
Química
Cristalls incolors, lleugerament higroscòpics, solubles en l’aigua i poc solubles en alcohol, d’ocurrència natural ( sal comuna
).
Es fon a 801°C i bull a 1 413°C Hom l’obté per purificació de les seves formes naturals Troba molt nombroses aplicacions, entre les quals cal esmentar l’obtenció del carbonat sòdic procés Solvay , de l’àcid clorhídric, del clor i del sodi metàllic, en la indústria del vidre, en metallúrgia, com a agent de salat, com a conservador i condiment alimentari, en la preparació de mescles frigorífiques i com a agent regenerador de les resines de bescanvi iònic
clorat de sodi
Química
Cristalls incolors de gust salí, solubles en l’aigua i alcohol, que es fonen a 255°C.
Hom l’obté per electròlisi de solucions àcides de clorur sòdic Té caràcter oxidant i troba aplicació com a blanquejant en la indústria del paper, com a herbicida i defoliant, en la indústria de la pirotècnia i en la dels explosius
cianur de sodi
Química
Cristalls incolors deliqüescents, elevadament tòxics, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions bàsiques) i poc solubles en alcohol, que es fonen a 563°C.
Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi
carbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, higroscòpiques, solubles en l’aigua, que es fonen a 851°C.
Hom l’obté principalment mitjançant el procés Solvay Troba aplicació en la indústria del vidre, de la ceràmica i del paper, en el refinatge del petroli i en la preparació d’altres sals sòdiques Forma un decahidrat, conegut com a sal sosa o, simplement, sosa , emprat com a detergent
amidur de sodi
Química
Pólvores cristal·lines blanques d’olor d’amoníac, que es fonen a 210°C.
És una base forta que es descompon per l’acció de l’aigua i altres dissolvents hidroxilats Hom l’obté per l’acció de l’amoníac anhidre sobre sodi fos i és emprat en la síntesi del cianur sòdic i com a base en síntesi orgànica És també conegut com a sodamida
acetat de sodi
Química
Cristalls incolors, eflorescents, solubles en l’aigua, que es fonen a 324°C.
Forma un trihidrat que es fon a 58°C Hom l’obté per neutralització de l’àcid acètic amb carbonat sòdic i és emprat com a intermedi en síntesi, com a mordent, deshidratant, conservador per a la carn i amortidor del pH per a aliments
sistema
Química
Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.
Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de volum sistema de parets…
ressonància magnètica nuclear

Ressonància magnètica nuclear amb tractament de color d’un crani amb una incisió
© Fototeca.cat
Química
Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química.
Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…