Resultats de la cerca

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…

Autor d’un poema alquímic Sobre l’art sagrat , sembla que és un dels nou filòsofs que dialoguen en la cèlebre obra alquímica Turba Philosophorum

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic

Estudià amb Berzelius a Estocolm el 1842 Descobrí la piridina, la lutidina i la collidina Féu un estudi detallat de la codeïna i d’altres constituents de l’opi, i de l’antracè

Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química És regit per un consell directiu Junta de Patrons en nom de la Companyia de Jesús El 1991 creà una facultat d’economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull S'autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern Consta de quatre departaments…

El 1958 s’associà a la Fiber Industries dels EUA i a partir del 1970 participà en prospeccions petrolieres a la mar del Nord Les seves factories, esteses arreu del món, abasten totes les branques de la indústria química bàsica, agroquímica, plàstics, fibres sintètiques, colorants, productes farmacèutics A l’Estat espanyol la seva filial ICI España SA, domiciliada a l’Hospitalet del Llobregat, encapçala un ampli grup industrial compost per Mevisa SA colorants, Zeltia Agraria SA agroquímica ICI Farma SA farmacèutica, Nurel SA fibres artificials, entre d’altres El 1985 efectuà vendes per valor…

Integrada a la IG Farben 1925-47, és una de les tres primeres empreses químiques alemanyes Té empreses subsidiàries a l’estranger, entre elles Hoechst Ibèrica, constituïda el 1953 i domiciliada a Barcelona, que encapçalava un grup industrial amb més de 81000 milions de pessetes de volum de vendes i 1800 treballadors el 1993 La filial més important és Tarragona Química SA El 1999 es fusionà amb la Societé des Usines Chimiques Rhône-Poulenc , amb la qual creà la companyia Aventis SA i de la qual esdevingué subsidiària

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic