Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
primari | primària
Química
Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.
poliisoprè
Química
Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè.
Des d’un punt de vista estereoquímic pot existir en diverses formes, les més importants de les quals són les estereospecífiques cis -1,4-poliisoprè i trans -1,4-poliisoprè La forma cis és el principal constituent del cautxú natural i pot ésser obtinguda a partir de l’isoprè mitjançant l’ús de catalitzadors estereospecífics del tipus Ziegler-Natta el polímer és conegut com a cautxú sintètic La forma trans és el principal constituent de la gutaperxa i pot ésser també obtinguda de l’isoprè amb catalitzadors estereospecífics Mentre que la forma cis és elàstica, la forma trans és rígida per l’…
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…
polièster
Química
Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.
Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…
polibutadiè
Química
Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer.
Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristallització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és emprat…
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
pigment

Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
llei de les proporcions recíproques
Química
Una de les lleis ponderals de la química d’acord amb la qual els pesos de dos elements (o bé múltiples simples d’aquests pesos) que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina