Resultats de la cerca

Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic Chemistry…

Ha estat professor de química a les universitats de Califòrnia i de Berkeley Compartí el premi Nobel de química de 1986 amb JC Polanyi i DR Herschbach , per llur estudi sobre els mecanismes bàsics de les reaccions químiques

Fou descobert el 1964 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna i de la Universitat de Berkeley Rebé el nom en honor a Lord Rutherford, encara que també fou anomenat unnilquadi o kurtxatovi , fins que el 1997 rebé el nom actual

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats

Fou descobert l’any 1967, a l’Institut Nuclear de Dubna i a la Universitat de Berkeley És un element sintètic que s’aconseguí mitjançant tècniques de bombardeig en reacció nuclear usant isòtops de californi 249 i nitrogen 14 El nom de l’element prové de Dubna, ciutat russa on es troba un dels centres de recerca d’elements pesants més destacats

Fou obtingut el 1961 per A Ghiorso i els seus collaboradors del Lawrence Radiation Laboratory de Berkeley Califòrnia, per bombardeig del californi amb ions de bor accelerats, segons l’equació 250-252 98 Cf + 10-11 5 B → 257 103 Lr + x 1 0 n Tots els isòtops del lawrenci són radioactius el seu isòtop més estable conegut és el 262

Es llicencià en química per la Universitat de Harvard i es doctorà 1993 per la UC Berkeley, amb una tesi sobre la síntesi química d’anàlegs d’oligosacàrids Continuà els estudis postdoctorals a la Universitat de Califòrnia de San Francisco i el 1996 s’incorporà a la UC Berkeley Investigadora de l’Institut Mèdic Howard Hughes des de l’any 2000, el 2015 s’integrà a la Universitat de Stanford Els seus treballs estan dirigits al desenvolupament d’eines químiques per a estudiar la glicobiologia de malalties com el càncer, trastorns inflamatoris com l’artritis i malalties…

Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996

Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951

Estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat de Califòrnia a San Francisco Catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington, és l’investigador en cap del Laboratori Baker que desenvolupà l’algorisme Rosetta de predicció de l’estructura de les proteïnes  ab initio  L’any 2003 dissenyà una proteïna diferent de totes les existents i, després, en el seu laboratori i gràcies a l’algorisme Rosetta, creà moltes altres proteïnes que es poden utilitzar com a vacunes farmacèutiques, nanomaterials i sensors minúsculs L’any 2024 fou guardonat amb el premi Nobel…