Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
extracció
Química
Procés de transferència de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.
Una operació d’extracció consta de dues etapes en primer lloc, cal posar en contacte íntim el dissolvent amb el material a extreure, i després separar, per decantació o sedimentació, les dues fases resultants En el cas ideal, quan aquestes són dues fases líquides diluïdes que assoleixen l’estat d’equilibri, compleixen la llei de distribució de Nernst L' extracció simple consisteix a posar en contacte d’un sol cop el material a extreure amb el dissolvent en el laboratori hom la fa en embuts de decantació Molt més eficaç és l' extracció múltiple , que consisteix a tractar successivament aquell…
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
fluorimetria
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada, intensitat que sol ésser proporcional a la concentració fins a uns límits extrems molt baixos.
Els instruments emprats són anàlegs als fotocolorímetres, però tenen el detector collocat perpendicularment a la direcció del raig d’excitació i duen filtres i dispositius addicionals per a evitar que arribi radiació dispersa al detector Aquest mètode té una gran sensibilitat i pot ésser molt específic, sobretot si hom treballa amb espectrefotofluorímetres de dos monocromadors
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera…
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
reacció sigmatròpica
Química
Denominació genèrica, introduïda per R.B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a designar les reaccions concertades, que ocorren en absència de catalitzador, i impliquen la migració d’un enllaç de tipus sigma (σ) al llarg d’un estat de transició cíclic en el qual un àtom o grup és unit simultàniament als dos extrems d’un sistema electrònic pi (π).
Atesa llur natura concertada, les reaccions sigmatròpiques són altament estereospecífiques Són exemples característics de processos sigmatròpics les transposicions de Claisen i de Cope