Resultats de la cerca

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…

Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana…

Fill de l’erudit  Michel Polanyi  Budapest, 11 de març de 1891 - Northampton, 22 de febrer de 1976, que estudià la teoria de les velocitats de reacció, desenvolupà un seguit de regles sobre la dinàmica de reaccions Pels seus treballs, li fou atorgat el premi Nobel de química del 1986, que compartí amb DR Herschbach i YT Lee

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i publicà No More War 1958, per la…

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock

Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de femtosegons 1 fs =…