Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
activació
Química
Excitació d’una molècula que incrementa la seva energia fins al nivell en què esdevé químicament reactiva o emet radiació electromagnètica.
La manera més freqüent de produir aquesta excitació és l' activació tèrmica L’elevació de temperatura augmenta d’acord amb la funció de distribució la proporció de molècules amb energies de translació elevades, que poden reaccionar per efecte d’una collisió amb un altre reactant, o en les quals els moviments intramoleculars assoleixen una amplitud suficient per a donar lloc a una reorganització interna L’activació pot també produir-se ja sigui per absorció de fotons de llum visible o ultraviolada, ja sigui per efecte de les radiacions emeses per les substàncies…
activació
Química
Tractament d’una substància per la calor o per reactius químics per tal de comunicar-li qualitats d’adsorbent o de millorar les que ja tenia.
L’alúmina, les argiles i els carbons utilitzats com a adsorbents són sotmesos, en general, a tractaments d’activació
activació
Química
Mètode d’anàlisi basat en la mesura de la radioactivitat induïda en un element químic com a conseqüència d’haver pres part en una reacció nuclear.
La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules els neutrons tèrmics d’energia 0,025 eV són els més utilitzats L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui…
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que…
atèrmic | atèrmica
equació d’Arrhenius
Química
Expressió matemàtica, descoberta experimentalment per Arrhenius (1889), de la dependència de la constant de velocitat k, d’una reacció química, de la temperatura T a la qual té lloc .
El factor A és anomenat, en general, factor de freqüència i és independent de la temperatura E és l' energia d'activació i R és la constant dels gasos
àcid tranexàmic
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina, de color blanc, gust amarg, molt soluble en aigua, pràcticament insoluble en dissolvents orgànics i que es fon a 386-392°C amb descomposició.
A concentracions baixes actua inhibint competitivament l’activació del plasminogen, i a concentracions altes es comporta com un inhibidor no competitiu de la plasmina En medicina és emprat en el tractament de les hemorràgies per causa d’una participació del sistema fibrionolític
actini
Química
Element radioactiu, molt rar (Z = 89, valència: 3) Han estat identificats diversos isòtops de l’actini, dels quals, dos de naturals, de nombre de massa 227 i 228.
El més estable, 2 2 7 Ac període de semidesintegració 21,6 anys fou descobert, l’any 1898, per Debierne en els minerals d’urani, però s’hi troba en tan poca quantitat, que fou impossible el seu aïllament a l’estat pur Posteriorment ha pogut ésser obtingut artificialment, pur i en quantitats ponderables, per activació neutrònica del radi 226 Per l’espectre d’emissió electromagnètica l’actini s’assembla a l’itri, però per les propietats químiques s’acosta especialment al lantà