Resultats de la cerca

Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…

Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a…

Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics

Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes

És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables

Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir per a…

El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…

La seva preparació industrial fou introduïda l’any 1930, i actualment ha esdevingut una de les resines sintètiques més emprades per les seves característiques de baix cost i facilitat de fabricació, resistència a la humitat, a la intempèrie i als agents químics, incombustibilitat i versatilitat de propietats mitjançant copolimerització Hom l’obté industrialment per polimerització en suspensió del monòmer, emprant un peròxid orgànic com a iniciador D’aquesta manera resulta un polímer granular Pot ésser també obtingut per polimerització en emulsió, d’on resulta un polímer pulverulent, apte per…