Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
anàlisi de traces
Química
Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i determinació, quan aquesta és possible, de traces d’elements o composts en mescles.
La importància d’aquesta anàlisi resideix en el fet que els components presents en una mostra, a nivell de traces, poden influir notablement tant en les aplicacions tecnològiques dels materials com en llurs propietats biològiques Des d’un punt de vista general, les tècniques per a l’anàlisi de traces han de presentar una elevada sensibilitat, i en són complementàriament importants les característiques de selectivitat, precisió, rapidesa i caràcter no destructiu Pel que fa a l’anàlisi de traces d’elements, les tècniques més apropiades són les colorimètriques i espectroscòpiques…
cadena
Química
Sèrie d’àtoms enllaçats consecutivament que constitueixen l’esquelet d’una molècula o d’una part d’aquesta molècula.
procés endotèrmic
Química
Conjunt de canvis fisicoquímics que sofreix una substància en els quals aquesta absorbeix calor, que és emmagatzemada en forma d’energia interna.
procès exotèrmic
Química
Conjunt de canvis fisicoquímics que experimenta una substància, en els quals aquesta desprèn una part de la seva energia interna en forma de calor.
emetina
Química
Alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha que hom obté de les arrels d’aquesta o bé per síntesi a partir de l’àcid hexahidrogàl·lic.
És emprada com a expectorant, emètic i amebicida, sobretot en el guariment de la disenteria amèbica Produeix hipotensió i arrítmia cardíaca
meso-
Química
Prefix que indica que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular; hom diu que aquesta substància presenta la forma meso.
ebullioscòpia
Física
Química
Mètode per a determinar el pes molecular d’un compost químic en dissolució a partir de l’observació experimental del punt d’ebullició d’aquesta.
L’expressió que dóna el pes molecular del solut és M s = 1 000 a s K e | a d Δ T e , a s essent la quantitat de solut en dissolució donada en grams, a d la quantitat de dissolvent, també en grams, K e la constant molal del punt d’ebullició del dissolvent, i Δ T e , l’increment de temperatura del punt d’ebullició de la dissolució respecte al del dissolvent pur
nitrosació
Química
Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.
El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6 H 5 -MgBr+…
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria És també…