Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
negre d’acetilè
Química
Pólvores carbonoses obtingudes per la descomposició tèrmica de l’acetilè.
Atesa la seva alta conductivitat elèctrica, és emprat en la fabricació de piles seques
reacció sigmatròpica
Química
Denominació genèrica, introduïda per R.B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a designar les reaccions concertades, que ocorren en absència de catalitzador, i impliquen la migració d’un enllaç de tipus sigma (σ) al llarg d’un estat de transició cíclic en el qual un àtom o grup és unit simultàniament als dos extrems d’un sistema electrònic pi (π).
Atesa llur natura concertada, les reaccions sigmatròpiques són altament estereospecífiques Són exemples característics de processos sigmatròpics les transposicions de Claisen i de Cope
copulació
Química
Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic; en resulta un compost azo.
En general, la copulació es produeix en una primera fase, per mitjà d’un intermediari cis-, el qual, ulteriorament, amb més o menys rapidesa, es transforma en trans-, gairabé sempre més estable La copulació té un considerable valor tècnic en la fabricació de colorants, atesa la gran facilitat d’obtenir una gran varietat de colorants azo, de qualsevol color de l’espectre visible
silanol
Química
Denominació genèrica dels composts que contenen el grup
en llurs molècules.
Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
solució sobresaturada
Química
Solució que, a una temperatura determinada, conté una quantitat de solut superior a la que pot estar en equilibri amb el solut no dissolt (solubilitat, producte de solubilitat).
Les solucions sobresaturades es troben en equilibri inestable, però hi ha diverses tècniques per a provocar la precipitació o cristallització parcial fins a assolir un estat d’equilibri Atesa l’existència de factors dissolvent, pH, etc que permeten el manteniment de solucions sobresaturades o que provoquen, convenientment manipulades, llur precipitació, l’estudi de les dissolucions sobresaturades troba una gran aplicació en anàlisi química, tant gravimètrica com volumètrica coprecipitació, oclusió, precipitació, i en processos de cristallització, puix que la velocitat d’aquesta determina…
reacció de Čugajev
Química
Reacció de piròlisi d’èsters.
Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a eliminació de…
teoria de Stern
Química
La més completa de les teories de la doble capa elèctrica, enunciada per O. Stern l’any 1924 i que combina el concepte de doble capa rígida de Helmholtz amb el de la capa difusa de Gouy i Chapman.
La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa
oxima
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen el grup C=N-OH, obtinguts per condensació d’un aldehid o d’una cetona amb la hidroxilamina en un medi aquós o alcohòlic:
.
Hom pot també obtenir-les per reacció de l’àcid nitrós amb substàncies que contenen grups metilè activats Les oximes derivades d’aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria geomètrica, i existeixen en dues formes, anomenades sin i anti , de propietats ben diferenciades Les oximes, que són generalment sòlides, són emprades en la purificació i la caracterització de composts carbonílics, atesa la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a intermediàries de síntesi La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, emprada en la…
tritiació
Química
Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti (3H).
Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β que emet, cal,…