Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
nicrom
Química
Denominació general de diversos aliatges de níquel i de crom en proporcions diferents, alguns dels quals contenen també ferro —per exemple, Ni 60% Cr 40%; Ni 80% Cr 20% (Nicrom V); Ni 67% Cr 16% Fe 12%, etc—.
Es caracteritzen pel fet de presentar a temperatures elevades una gran resistència a l’oxidació i bones propietats mecàniques Són emprats per a fabricar resistències elèctriques
laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
politetrafluoroetilè
Química
Tecnologia
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè
.
Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una…
resines ABS
Química
Classe de resines termoplàstiques obtingudes a partir dels monòmers acrilonitril, butadiè i estirè, àmpliament emprades per a l’emmotllat de peces industrials (d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, etc.).
De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
carburant
Química
Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder antidetonant d’un…