Resultats de la cerca

Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…

Els composts cíclics orgànics, especialment nombrosos, formalment poden ésser integrats per cadenes tancades d’àtoms de carboni carbocíclics o per cadenes amb algun heteroàtom heterocíclics Funcionalment hom distingeix els composts cíclics que es comporten semblantment als de cadena oberta alicíclics, èters, amines i anhídrids cíclics, lactames, lactones, etc i els composts que posseeixen aromaticitat Entre els composts cíclics inorgànics cal esmentar els anions polímers dels metasilicats, metafosfats i altres, i els complexos metàllics…

Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona…

N'existeixen de quatre menes, d’acord amb llur estructura els cíclics , de fórmula general M I PO₃ n , derivats dels àcids trimetafosfòric n =3 i tetrametafosfòric n =4 els lineals de cadena simple, de fórmula general M I n ₊₂ P n O₃ n ₊₁ els bidimensionals i tridimensionals , de fórmula general M I n ₋₂ x P n O₃ n ₋ x , i els cíclics amb cadenes laterals Hom els obté per calcinació de diversos hidrogenofosfats i dihidrogenofosfats Els polifosfats de pes molecular elevat > 25 000 són solubles en l’aigua i formen fibres troben, però, poca aplicació a causa de…

Descobridor de la síntesi que porta el seu nom, treballà, a més, en la síntesi de composts cíclics nitrogenats, isoquinoleïnes i cetones alifàtiques i aromàtiques

L’emissió de llum es manifesta com a conseqüència de la desactivació de la molècula excitada fins a l’estat fonamental Un procés químic que sol originar quimioluminescència és la descomposició tèrmica de peròxids cíclics

Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els…

És un líquid incolor, viscós i amb aroma a mentol Per hidrogenació del cresol s’obté una mescla de tres alcohols secundaris cíclics isòmers S'utilitza com a dissolvent de laques i productes cellulòsics, com a antioxidant per a lubricants i en detergents i sabons tèxtils com a additiu És tòxic per ingestió

La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat

Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran