Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
estereoisòmer
Química
Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria
.
Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són idèntiques Tanmateix…
antípoda òptic
Química
Cadascun del parell d’estereoisòmers òptics que fan girar en direccions contràries, d’un mateix angle determinat, el pla de la llum polaritzada plana.
El dextrogir el fa girar cap a la dreta + i el levogir cap a l’esquerra - Cada antípoda òptic o enantiomorf és individualment asimètric, essent cadascun la imatge especular de l’altre La mescla a parts iguals d’una parella d’antípodes és denominada racèmica i no presenta activitat òptica
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…
teoria atòmica de Dalton
Física
Química
Teoria elaborada per John Dalton per tal de poder interpretar tot un seguit de fets experimentals, com és ara les relacions ponderals senzilles entre els composts químics.
Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels elements que l’…
halur
Química
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens.
En el primer cas les solucions aquoses són àcides i cadascun dels composts és un hidràcid el tercer cas és el dels composts dits interhalògens , del tipus ClF 3 i IF 7
refinadora
Química
Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.
La massa fabricada passa per un joc de corrons, dotats de moviment de rotació i cadascun d’una velocitat superior a l’anterior, i és treta de l’últim corró amb un llevador
pinà
Química
Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens.
N'existeixen dos isòmers geomètrics, cadascun dels quals presenta un parell d’enantiòmers Hom els obté per reducció catalítica del α-pinè o β-pinè Són líquids solubles en èter i benzè que bullen entre 164 i 169°C
uranil
Química
Cadascun dels oxocations derivats de l’urani.
Hom en coneix dos l' uranil VI UO 2 2 + , estable, i que existeix en nombroses sals, i l' uranil V UO 2 1 + , poc estable En solució aquosa l’uranil VI es troba fortament hidrolitzat, i origina reacció àcida, mentre que l’uranilV es desproporciona amb facilitat a U 4 + i UO 2 2 + i té una existència transitòria, excepte en condicions de pH ben ajustades 2,0-4,0
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina