Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses institucions…

Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…

Es fonamenta en l’acció dels camps elèctric i magnètic sobre les partícules amb càrrega elèctrica En tot espectròmetre hi ha dues parts un selector de les velocitats de les partícules, que només deixa passar partícules d’una velocitat determinada, i el separador de les partícules de massa diferent El primer espectròmetre de massa fou dissenyat per Thomson, el qual l’utilitzà el 1913 per a separar els dos isòtops principals del neó, i efectuà la primera separació d’isòtops no radioactius de la història aquest espectròmetre utilitzava només l’acció de camps elèctrics…

Autor d’importants treballs en camps molt diversos de la química orgànica Conegut, sobretot, pel catalitzador que porta el seu nom

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum

La majoria de biopolímers són biodegradables, impermeables, homogenis i resistents als agents químics Troben aplicació en camps molt diversos envasos per a begudes carbòniques polihidroxibutirat pous d’extracció de petroli implants, pròtesis, catèters uretrals i traqueals, etc

Es diferencien d’altres resines per una tenacitat elevada i una resistència notable a la fractura interlaminar Com a matrius termoplàstiques presenten una gran resistència mecànica a temperatures altes Llurs camps d’aplicació preferents són el militar i l’aeroespacial

Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals

Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro

És composta d’un copolímer d’acrilonitril 85% i d’acetat de vinil 15% S'estova aproximadament a 200ºC quan es fon i crema a uns 235ºC, forma una crosta dura i negra és sensible als àlcalis en general i resisteix els àcids minerals, l’acetona, l’àcid acètic glacial i l’àcid fòrmic al 88% Té aplicació en la fabricació de cordes, teles, vestits i roba interior, i també en camps tècnics