Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
capa d’acabat
Química
En els recobriments a diverses capes, darrera mà de pintura o de vernís que condiciona en gran part l’aspecte final i la resistència als agents exteriors.
teoria de Stern
Química
La més completa de les teories de la doble capa elèctrica, enunciada per O. Stern l’any 1924 i que combina el concepte de doble capa rígida de Helmholtz amb el de la capa difusa de Gouy i Chapman.
La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa
bonderització
Química
Tractament d’una peça metàl·lica que consisteix a introduir-la en un bany calent d’àcid fosfòric i fosfats de zinc i de manganès, a fi que s’hi formi una capa superficial de fosfats complexos de ferro, zinc i manganès.
El tractament produeix sobre el metall una capa inerta i adherent que el protegeix de la corrosió i constitueix un pretractament excellent per a la posterior aplicació de pintures
pnicur
Química
Compost químic que conté un element del grup del nitrogen de la taula periòdica: nitrogen (N), fòsfor (P), arsènic (As), antimoni (Sb), bismut (Bi) i ununpenti (Uup).
Aquests elements es caracteritzen per tenir cinc electrons en el darrer nivell, dos dels quals en una capa tancada s, i tres de desaparellats en una capa p, que en determinen les propietats químiques Els pnicurs solen ser molt estables ja que formen enllaços covalents dobles o triples Els darrers anys han estat focus d’interès en la producció de materials que presenten superconductivitat d’alta temperatura crítica
període
Química
Cadascuna de les fileres horitzontals de la taula periòdica dels elements
.
Hom considera que un període comença amb l’element que incorpora el primer electró corresponent a una nova capa quàntica principal i s’acaba amb el que inclou l’electró que completa l’octet corresponent en aquesta capa, excepte en el cas del primer període, el qual, pel fet de contenir únicament un orbital s , és integrat per dos elements, l’hidrogen i l’heli Existeixen set períodes, els quals consten de 2, 8, 8, 18, 18, 32 i 32 elements, respectivament, tot i que del darrer període hom en coneixia el 1987 només 23
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què…
aparellar
Química
Donar les primeres capes dels recobriments de pintura anomenats aparell
o emprimació
, directament damunt una tela o una taula.
Antigament, hom feia una palicació manual mitjançant la imprimadora o brotxa damunt les teles tensades en el seu propi bastidor en l’actualitat, hom ho fa industrialment, estenent una capa uniforme damunt una peça de tela contínua
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’…
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina