Resultats de la cerca

Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al…

Hom l’anomena més correntment element primari o pila

Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…

L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels…

Hom el pot determinar a partir de mesures cristallogràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristallina i l’aresta de la cella elemental

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar…

Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes…

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de …

Consta d’un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d’enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d’enregistrament, i d’un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l’agulla de l’enregistrador El polarògraf, convenientment acoblat a una cella polarogràfica, és molt emprat en anàlisi química polarografia