Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
malla
Química
Teixit obert, generalment de fil metàl·lic, que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.
Hom classifica les malles segons les dimensions de l’obertura del teixit, mitjançant el nombre de malla
emulsió
Química
Dispersió estable d’un líquid (fase dispersa) en un altre de no miscible amb el primer (fase dispersant).
La fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d’un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre Si el diàmetre de les partícules és inferior a 0,1 μm hom classifica el sistema en la categoria de les dispersions colloidals Sovint una de les fases és aquosa, i l’altra, un oli Hom classifica les emulsions en emulsions d’oli en aigua O/A i emulsions d’aigua en oli A/O Hom prepara les emulsions addicionant gota a gota una fase sobre l’altra, amb agitació o per l’acció d’ultrasons Hom pot trencar les emulsions per addició d’ions polivalents, de càrrega…
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom
digestor
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
azo
Química
Nom genèric dels colorants que tenen el grup cromofòric azo.
En conjunt formen un grup molt ampli més de la meitat dels colorants emprats industrialment hi pertanyen N'hi ha de solubles en aigua i d’indissolubles Són obtinguts fonamentalment per diazotació o per copulació, i hom els classifica en diversos subgrups, els més usuals dels quals són els monoazo crisoïdina Y, sudan I, ataronjat de metil, ataronjat II, etc, diazo negre àcid o naftol, blau directe, etc i triazo verd directe, etc
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els semiconductors
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc La majoria…
decantador
© Fototeca.cat
Química
Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…
isòtop
Física
Química
Cadascun dels àtoms els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d' isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten radiacions i es…
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte de quiralitat,…