Resultats de la cerca

La seva absorció oral és ràpida i completa i el temps de vida mitjana és d’unes 12 hores És eficaç com a antiprotozoari i antibacterià és emprat en medicina en els tractaments de les tricomoniasi, lambliasi i amebiasi així com en les infeccions per bacteris anaeròbics

Es prepara com a intermedi en el procés d’obtenció del metall i és emprat com a catalitzador de processos d’oxidació, especialment en la preparació del triòxid de sofre pel mètode de contacte, i per a la combustió completa de combustibles hidrocarbonats És emprat també en ceràmica

És un antiinflamatori de la família dels àcids fenilpropiònics, de menor potència que la indometacina, si bé presenta menor toxicitat gastrointestinal Administrat per via oral, la seva absorció és ràpida i completa els nivells màxims en sang s’aconsegueixen a partir dels 30 minuts És emprat en el tractament de les malalties reumàtiques

Una cadena completa de desmineralització per bescanvi consta d’un bescanviador catiònic, d’un d’aniònic feble, d’un desgasador i d’un bescanviador aniònic fort si cal, hom fa que acabi amb un regulador de pH Si hom vol obtenir una aigua gairebé químicament pura, hi afegeix un bescanviador mixt catiònic + aniònic

Introduïda inicialment com a antivíric per a la profilaxi de la grip A 2 , posteriorment se n'ha observat l’eficàcia per al tractament de la malaltia de Parkinson Administrada per via oral l’absorció és ràpida i completa, i la seva acció es prolonga durant 24 hores El temps de vida mitjana és de 22 hores

Hom considera que un període comença amb l’element que incorpora el primer electró corresponent a una nova capa quàntica principal i s’acaba amb el que inclou l’electró que completa l’octet corresponent en aquesta capa, excepte en el cas del primer període, el qual, pel fet de contenir únicament un orbital s , és integrat per dos elements, l’hidrogen i l’heli Existeixen set períodes, els quals consten de 2, 8, 8, 18, 18, 32 i 32 elements, respectivament, tot i que del darrer període hom en coneixia el 1987 només 23

Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…

A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables…

Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…