Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
borazó
Química
Nitrur de bor format a una temperatura (1 800°C) i una pressió (85 atm) molt altes a partir de mescles de bor i nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors tals com liti, calci, magnesi o llurs nitrurs.
Té un arranjament cúbic dels seus àtoms en el reticle cristallí És, potser, la substància més dura coneguda pot substituir el diamant amb avantatge en certes aplicacions tècniques És emprat també com a semiconductor
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
biogàs
Química
Tecnologia
Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbica o digestió de la biomassa, amb una composició aproximada de metà (54-70%), diòxid de carboni (22-45%), nitrogen (0,5-3%), hidrogen (1-10%) i petites proporcions de monòxid de carboni, oxigen i àcid sulfhídric.
El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus ramaders
Gilbert Newton Lewis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Nebraska i Leipzig Fou professor de química al Massachusetts Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia Juntament amb Kossel i Langmuir, féu estudis sobre l’enllaç dels àtoms per doblets electrònics i sobre la teoria de la valència en general, que donaren com a resultat el model d’àtom cúbic estàtic per a explicar la teoria de l’octet El 1923 introduí un nou concepte d' àcid anomenat àcid de Lewis , amb la teoria que duu el seu nom És autor de Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances 1923 i de Valence and the Structure of Atoms and…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml punt de fusió…
neó
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIa) de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1897 per W Ramsay i MW Travers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura electrònica…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són aleshores de…
germani
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV-A de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.
Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…
cesi
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
N’és conegut un sol isòtop natural, el núclid 133, i 19 núclids artificials Descobert espectroscòpicament per Robert Wilhem Bunsen 1860, en el residu de certes aigües minerals, el cesi és un metall tou de color groc clar l’òxid, Cs 2 O, constitueix més del 30% de la pollucita Com els altres metalls alcalins, el cesi cristallitza en el sistema cúbic de cares centrades, té una gran conductibilitat elèctrica i tèrmica i un poder reflector elevat És un dels metalls que emet més fàcilment electrons sota l’acció de la llum, per la qual cosa és emprat en la fabricació de cèllules fotoelèctriques El…