Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
luteci
Química
Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.
Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 1 7 5 Lu 97,41% i el 1 7 6 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3 + presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques
estilbè
Química
Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.
El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al…
traca
Química
Sèrie de trons, petards, etc, col·locats al llarg d’una corda que esclaten successivament.
Sol constituir el darrer número de l’espectacle dels focs artificials foc 5 3
reacció d’Ullmann
Química
Variant de la reacció de Fittig consistent a escalfar halogenurs d’alquil en presència de coure per a formar derivats difenílics (difenil).
Pot ésser aplicada a la síntesi de difenilamines i èters difenílics en aquest darrer cas, pot ésser considerada com una varietat de la síntesi de Williamson
piran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom d’oxigen.
En són possibles dos isòmers, anomenats 2 H -piran i 4 H -piran, també anomenats α i γ-piran, respectivament, el darrer dels quals és un líquid incolor que bull a 80°C, soluble en alcohol, èter i benzè
fluorar
Química
Addicionar fluorurs (a l’aigua potable) per tal de millorar la resistència a la càries dental.
Per a fluorar aigua potable hom empra NaF, Na 2 SiF 6 , HF i CaF 2 aquest darrer, a causa de la seva alta solubilitat, és un dels més emprats La sal de cuina també pot ésser fluorada addicionant-li NaF o Na 2 PO 3 F
bromur
Farmàcia
Química
Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
Els bromurs metàllics, especialment els alcalins i els alcalinoterris, són obtinguts per reacció dels hidròxids o carbonats respectius amb àcid bromhídric Entre d’altres, són importants els bromurs de sodi i de potassi, emprats en medicina com a tranquillitzants Aquest darrer entra en la fórmula de molts reveladors fotogràfics com a element retardador
dodecilbenzensulfonat de sodi
Química
Denominació genèrica dels composts d’acció detergent obtinguts per sulfonació i posterior neutralització dels isòmers de cadena lateral de dodecilbenzè.
D’acord amb la natura lineal o ramificada del grup dodecil, els dodecilbenzensulfonats són biodegradables o no Des d’un punt de vista industrial, té una gran importància el dodecilbenzensulfonat de cadena lineal, per a la preparació del qual hom empra, en darrer terme, dodecè lineal obtingut per polimerització de Ziegler-Natta de l’etilè
butè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C 4
H 8
, dels quals existeixen els següents: 1-butè, cis
-2-butè, trans
-2-butè i isobutilè
.
Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.
Dins aquest context hom classificava les terres rares en terres cèriques lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi i samari, terres tèrbiques europi, gadolini, terbi i disprosi i terres ítriques holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup provenia de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri, amb el qual ocorren conjuntament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina