Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
índex d’acetil
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’àcid acètic obtingut per saponificació d’un gram de mostra d’oli o greix acetilat.
L’índex d’acetil o el seu equivalent, l' índex d’hidroxil indiquen la proporció de funcions alcohol no esterificades que existeixen en un oli o greix i són valors característics d’aquests La determinació pot fer-se per diversos mètodes, les etapes bàsiques dels quals són l’acetilació del greix amb anhídrid acètic, l’aïllament del producte acetilat i la saponificació Si la determinació és feta sobre un greix i sobre els seus àcids grassos, és possible de deduir-ne la quantitat de monoglicèrids i de diglicèrids presents
producte de solubilitat
Química
Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:
que és definida per l’expressió
, on a
representa les activitats de l’anió i del catió i v
el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.
El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W Nernst l’any 1889 A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i precipitació
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en…
livermori
Química
Element químic de nombre atòmic 116.
És un element artificial que no es troba a la natura i s’obtingué per primera vegada l’any 2000, per la collaboració d’investigadors de l’Institut Conjunt per a la Recerca Nuclear de Dubna Rússia i el Laboratori Nacional Lawrence de Livermore Califòrnia, dirigits per Ken Moody i Yuri Oganessian Se sintetitzà per bombardeig d’àtoms de 248 Cf amb àtoms de 48 Ca Se n'han aconseguit quantitats molt petites, per la qual cosa les seves propietats físiques i químiques només es poden deduir a partir de la seva localització en la taula periòdica Hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i emanació d’…
polímers de l’àcid acrílic
Química
Composts resultants de la polimerització de l’àcid acrílic.
Aquesta polimerització és feta per radicals lliures en solució aquosa La concentració del monòmer no és convenient que sigui superior al 25% La reacció és ràpida i accentuadament exotèrmica La solució és homogènia La reacció és Si la polimerització és feta a 60°C amb iniciador redox, el producte final és la solució de poli àcid acrílic de viscositat més elevada Polimeritzant en medi no aquós —benzè— són obtingudes unes pólvores ben deslligades de densitat 0,4 Aquest polímerpot ésser preparat indirectament per hidròlisi d’un dels seus èsters per mètodes normals Els copolímers més…
llei d’acció de massa
Química
Llei que estableix la influènica que sobre la composició d’una mescla en equilibri químic exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que participen en la reacció.
Si la reacció bé representada per l’equació i les substàncies reaccionants B 1 ,,B i ,B' 1 ,,B' i tenen a l’equilibri les activitats a 1 ,,a i ,a' 1 ,,a' i , la llei d’acció s’expressa matemàticament per la relació on K, anomenada constant d’equilibri , és invariable a temperatura constant Quan es tracta de gasos a pressions moderades, que poden ésser assimilats a gasos perfectes , o de solucions diluïdes que obeeixen les lleis dels gasos perfectes, les activitats poden ésser substituïdes, amb aproximació suficient, per les fraccions molars , i aquestes a llur torn poden ésser substituïdes,…
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…