Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
American Chemical Society
Química
Societat de químics dels EUA, fundada el 1876, actualment la societat científica més important del món pel nombre de membres (més de 125 000 el 1984) i pel nombre, qualitat i difusió de les seves publicacions.
Entre aquestes destaquen el Journal of the ACS , l' Analytical Chemistry , el Chemical Abstracts , i el Journal of Physical Chemistry
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
anàlisi per injecció en flux
Química
Mètode de mesura automàtica de flux continu que permet determinar de forma ràpida i eficaç l’existència de composts o elements en una mostra.
En aquest tipus d’anàlisi la mostra s’injecta en un corrent de líquid portador, al qual s’afegeixen diversos reactius Un cop han reaccionat, la mostra arriba a un detector on se'n determina la composició Entre els avantatges d’aquest mètode destaquen la possibilitat de realitzar anàlisis ràpides i repetides, la millora del temps de resposta, el menor cost, ja que les quantitats necessàries de mostra, reactius i dissolvents són menors, i la menor quantitat de temps que requereix
Yves Chauvin
Química
Químic francès.
Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996
palmitat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid palmític.
Entre les sals metàlliques, conegudes com a sabons, són importants el monopalmitat d’alumini, AlOH 2 C 1 6 H 3 1 O 2 , emprat com a impermeabilitzant en les indústries d’adoberia, paper i tèxtils, i també el palmitat de zinc, ZnC 1 6 H 3 1 O 2 2 , emprat com a additiu del cautxú i lubrificant en la indústria de plàstics Entre els alcalins, el sòdic i el potàssic intervenen en la composició de molts sabons de bany Dels èsters, destaquen el palmitat de cetil, principal component de l’esperma de balena, i la palmitina
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula gàbia” per…
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
Solvay et Compagnie
Química
Societat industrial belga de productes químics fundada el 1863 per E.Solvay, amb seu a Brussel·les.
És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999 Aquest…
molècula

A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
níquel

Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…