Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
reacció retrodiènica
Química
Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder
( reacció de Diels-Alder
), consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens, d’acord amb l’esquema
.
És un procés estereospecífic i ha trobat aplicació, principalment, en la síntesi d’olefines o acetilens difícils de preparar per altres procediments
reacció de Fries
Química
Reacció de transposició que té lloc quan l’èster d’un fenol és tractat amb clorur d’alumini i es converteix en una orto- o una para- hidroxicetona o en una mescla d’aquestes .
En general, a baixes temperatures el producte principal és el para- , i a temperatures superiors a l’ambient, l' orto- Aquesta reacció és útil en síntesis, perquè els fenols són difícils d’acetilar amb la reacció de Friedel i Crafts
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’olefina E , mentre…
benzina
Química
Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli.
Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destillació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destillació màxim equivalent al dels gasoils lleugers Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar tant per a fogons com per a motors de reacció, la ligroïna, l’èter de petroli, etc Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destillació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destillació, segons…
erbi
Química
Metall de la sèrie dels lantànids, de color gris fosc, que actua amb valència 3.
És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CG Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
Química 2009
Química
Models artificials per a la fotosíntesi Model fotosintètic artificial que intenta combinar un sistema recollector de llum complex de ruteni amb un catalitzador per a la fragmentació de l’aigua complex dinuclear de manganès El procés de la fotosíntesi presenta encara molts misteris per resoldre malgrat haver estat estudiat durant més d'un segle Nombrosos científics intenten esbrinar com les plantes són capaces d'aprofitar la llum solar per a catalitzar la reacció de fragmentació d'una molècula d'aigua que inicia tot el procés de conversió d'energia en combustibles químics El domini en…
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…