Resultats de la cerca

Cal distingir entre els ions carbeni, espècies de carboni trivalent, i els ions carboni ió carboni, espècies de carboni pentavalent

Cal distingir el grau proof spirit nord-americà del britànic Una barreja d’alcohol i aigua té 1 grau proof spirit nord-americà quan el 50% del volum és d’alcohol té 1 grau proof spirit britànic si, a 11°C, l’alcohol pesa 12/13 vegades un volum igual d’aigua

La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi

En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2

L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de valor…

La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en…

Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels…

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en…

Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general…

Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…