Resultats de la cerca

Tots els deshidratants són productes que es poden combinar amb l’aigua formant composts hidratats o donant lloc a d’altres composts químicament distints La calor, quan és prou intensa, pot també actuar com a deshidratant desprenent l’aigua en forma de vapor

Aquest terme és molt emprat en química analítica per a indicar les relacions de pes entre els distints components de l’equació, sobretot en l’anàlisi gravimètrica Les relacions estequiomètriques són donades per la llei de les proporcions recíproques o de Richter 1792, la de les proporcions definides o de Proust 1801, la de les proporcions múltiples de Dalton 1803 i la dels volums de combinació o de Gay-Lussac 1808

Un compost pur és caracteritzat pel fet de tenir una composició química definida i constant, d’acord amb les lleis de Proust i Dalton lleis ponderals de la química uns quants, però, no segueixen plenament aquestes lleis berthòllid La composició d’alguns materials complexos, com, per exemple, minerals o ciments, és expressada a voltes per les proporcions de llurs components molecularment més simples

La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes

En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes…

Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt…

Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…

Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels …

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…

Els glicols de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, que bullen a més de 100°C i es congelen per sota de 0°C Els d’alt pes molecular són substàncies no volàtils i llur consistència oscilla entre la d’un líquid i la d’una cera Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals Són molt emprats en la indústria automobilística, tèxtil i del petroli, com a explosius i en farmàcia El més important de la sèrie és l’etilenglicol