Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cefalotina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.
És administrada per via parenteral i efectiva en el tractament de gran nombre d’infeccions, però cal reservar-la per als casos greus d’infecció i d’acord amb l’antibiograma
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…
Química 2009
Química
Models artificials per a la fotosíntesi Model fotosintètic artificial que intenta combinar un sistema recollector de llum complex de ruteni amb un catalitzador per a la fragmentació de l’aigua complex dinuclear de manganès El procés de la fotosíntesi presenta encara molts misteris per resoldre malgrat haver estat estudiat durant més d'un segle Nombrosos científics intenten esbrinar com les plantes són capaces d'aprofitar la llum solar per a catalitzar la reacció de fragmentació d'una molècula d'aigua que inicia tot el procés de conversió d'energia en combustibles químics El domini en…
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…