Resultats de la cerca

La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…

Quan aquests dos enllaços estan separats per almenys un carboni saturat com, per exemple, en el 2,5-heptadiè CH 3 CH=CHCH 2 CH=CHCH 3 , les propietats dels alcadiens són les generals de la sèrie olefínica olefina Manifesten, però, propietats especials els alcadiens anomenats allens , en els quals els dos enllaços dobles parteixen d’un mateix carboni, i els pertanyents al grup dels diens conjugats , en els quals els esmentats enllaços parteixen de carbonis contigus

Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de…

Els cumulens més simples són els allens Atès que els plans dels respectius orbitals π en dos enllaços dobles cumulats formen entre ells un angle recte, un cumulè tetrasubstituït de nombre parell d’enllaços dobles presenta isomeria òptica, i un de nombre imparell presenta isomeria geomètrica

El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2  formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…

Tal com va preveure Van't Hoff el 1875, i es confirmà experimentalment seixanta anys més tard, els composts allènics poden presentar ‘isomeria òptica’ malgrat no tenir carbonis asimètrics llur asimetria prové de la rigidesa que imposa la restricció de rotació a l’entorn dels dos enllaços dobles

Hom aplica sovint aquest nom, amb sentit restrictiu, a aquelles molècules en què els dobles enllaços es troben conjugats

Els enllaços dobles cumulats són considerablement més reactius que els enllaços dobles normals i aïllats

La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el…

Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre…