Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i,…
silicur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell.
Responen a la fórmula general M 4 n Si n Hom els obté per reacció de la sílice escalfada al roig amb l’element metàllic corresponent Presenten notables similituds amb els carburs i gaudeixen d’estructures semimetàlliques Són molt durs i refractaris
tub de Thièle

Tub de Thièle
Química
Tub d’assaig amb una tubuladora que surt prop de la base i, a manera de nansa, torna a entrar per la part mitjana.
Quan el tub és emplenat d’un líquid i és escalfada la nansa, es crea un corrent de convecció, i es va uniformant gradualment la temperatura de la massa líquida El tub de Thièle, conjuntament amb un termòmetre, és utilitzat com a bany calefactor per a determinar el punt de fusió de substàncies collocades en un capillar dins el líquid
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una…
placa calefactora
Química
Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas.
És emprada per a escalfar atuells, en substitució del bec de Bunsen, especialment quan contenen dissolvents inflamables
clorur de calç
Química
Essencialment, hidrat de la sal doble d’hipoclorit i clorur de calci, CaCl(ClO).
Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La riquesa o…
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’…
columna
Química
Aparell de forma cilíndrica d’altura molt més gran que el diàmetre, de què hom se serveix per a posar en contacte, generalment a contracorrent, dues fases (líquid-líquid o líquid-gas).
Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la qual és proveïda…
acrilamida
Química
Amida de l’àcid acrílic.
És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents L’…