Resultats de la cerca

Hom l’obté per hidratació de l’òxid d’etilè Es fon a —12,6°C, és miscible amb aigua i alcohols alifàtics de cadena curta, i insoluble en benzè i en els seus homòlegs És emprat com a líquid anticongelant, com a humectant i com a solvent de pintures

Normalment hom dóna el nom de cellosolve a l’èter monoetílic de l’etilenglicol 2-etoxietanol i d' acetat de cellosolve al seu èster acètic són miscibles amb l’aigua en totes proporcions i emprats com a solvents de diversos materials orgànics

És l’epòxid més simple i té com a fórmula És obtingut per oxidació catalítica de l’etilè en corrent d’aire, en presència de catalitzadors a base d’argent És un compost molt reactiu amb l’aigua dóna etilenglicol, i amb els reactius de Grignard, alcohols primaris És emprat en l’obtenció d’anticongelants, detergents i resines acríliques i com a fumigant de fruita per la seva acció contra els fongs

Els glicols de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, que bullen a més de 100°C i es congelen per sota de 0°C Els d’alt pes molecular són substàncies no volàtils i llur consistència oscilla entre la d’un líquid i la d’una cera Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals Són molt emprats en la indústria automobilística, tèxtil i del petroli, com a explosius i en farmàcia El més important de la sèrie és l’etilenglicol

L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de…

Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…

Forma dos azeotrops amb l’aigua, que bullen a 87,8° i 78,1°C, respectivament És emprat com a solvent de l’acetat de cellulosa, les resines, els olis, els greixos, les ceres i alguns altres composts orgànics i inorgànics

Presenten una excellent solubilitat, que els permet de penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes

El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…