Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet…
termogravimetria
Química
Tècnica analítica consistent en l’estudi de l’evolució del pes d’una mostra d’una substància determinada amb la temperatura.
Hom la porta a terme mitjançant l’ús d’una termobalança, i dóna informació sobre processos molt diversos, com ara la deshidratació i l’eliminació d’altres molècules volàtils i en l’estudi de l’estabilitat de diversos polímers sintètics
àcid selènic
Química
Oxoàcid del seleni.
Es presenta en forma de cristalls incolors, molt higroscòpics i solubles en l’aigua, que es fonen a 57°C i es descomponen amb evolució d’oxigen a partir de 200°C Presenta una acidesa similar a la de l’àcid sulfúric, però és més oxidant Hom l’obté, en forma de selenat, per oxidació vigorosa de selenits o per fusió oxidant del seleni amb nitrat potàssic
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la…
Ahmed H. Zewail
Química
Químic d’origen egipci, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de femtosegons 1 fs =…
benzina
Química
Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli.
Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destillació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destillació màxim equivalent al dels gasoils lleugers Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar tant per a fogons com per a motors de reacció, la ligroïna, l’èter de petroli, etc Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destillació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destillació, segons un criteri…
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de derivats clorats…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…